-sa adj 1 formós -osa, bell -a, bonic -a, maco -a. Un niño hermoso, un nen formós. Un poema muy hermoso, un poema molt bell. 2 [tiempo] deliciós -osa, esplèndid -a, formós -osa, bell -a. Hace un día hermoso, fa un dia deliciós.  [...]

acompanyades d'un vocatiu com ara senyor/senyora o, més col·loquialment, noi/noia, maco/maca, etc. Per exemple: Senyora, la recepta, si és servida. Tingui, el pa, senyor. Té, noi, el canvi.  [...]

-ta adj 1 camús -usa, xato -a. Una nariz chata, un nas camús. 2 [cosa] esmús -ussa, esmussat -ada, carrat -ada, rom -a, toix -a. Un edificio chato, un edifici esmús. adj i m i f 3 [apelativo cariñoso] xato -a, maco -a. m 4 fam gotet.  [...]

codolell, còdol petit. codís(de riera) cantal palet mac de torrent maco macolí, còdol petit. truc, palet gros de riera. nyora, palet de riera. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

dialectes: el piaroa pròpiament dit, parlat a la zona nord-central del domini lingüístic, i el maco (o wirö), parlat al sud.El nom maco s'aplica a diversos grups indígenes de la regió, ja que era la manera com es designaven els esclaus que treballaven per a d'altres comunitats.Si bé eren coneguts [...]

1 bell. maco guapo joliu. Es troba ja documentat en textos del segle XIV. Ai, digué la noia més joliua de totes elles... galà. Tirant ajuntà totes les donzelles més galanes. garrit. Per què, garrides floretes, tan primerenques veniu? (Costa i Llobera). bufó galanxó (usat a Mallorca) xamós [...]